Quina llei electoral voldríem?

 

 

Jo també em sento una mica indignat aquests dies quan alguns “indignats”, alguns partits (especialment UPyD) i alguns mitjans de comunicació demanen un canvi en la llei electoral a partir d’arguments absolutament demagògics. Quan es parla de reformar la llei electoral sempre passa el mateix: els que guanyen les eleccions miren cap a una altra banda (cosa que complica molt que tiri endavant per què ells són els que podrien reformar-la) i els perdedors clamen en el desert per aconseguir una millora en els seus resultats. Fins aquí, tot correcte, res a dir, són les regles del joc. Ara bé, la irrupció, ara ja sembla que per quedar-s’hi, d’una nova força política que es presenta a tot el territori espanyol, com és UPyD, ens obliga a sentir arguments que barregen els interessos ideològics d’aquest partit, caracteritzat per la seva lluita contra el nacionalisme basc i català, amb propostes de reforma legítimes per aconseguir una major proporcionalitat del nostre sistema electoral. Aquests dies he sentit dir, per exemple, que els partits nacionalistes obtenen 38 diputats amb 2 milions i mig de vots i en canvi, IU i UPyD només en treuen 16 amb 2,8 milions de vots. És una dada certa, sí, però absolutament interessada en mostrar al nacionalisme com l’arrel de tots els mals de l’Estat i demanar una reforma que converteixi Espanya en una circumscripció única on tots els vots tindrien el mateix valor. Doncs bé, anem a analitzar aquesta possibilitat i mostrem algunes dades més per veure quin és exactament la magnitud del problema.

En primer lloc cal recordar que la Constitució Espanyola, la mateixa que UPyD defensa aferrissadament quan es tracta de revisar, per exemple, el sistema fiscal que perjudica notablement a Catalunya en benefici d’altres comunitats més pobres (i també menys poblades) al•legant la insolidaritat dels catalans, és la que determina que la circumscripció electoral a Espanya és la província (art. 68, 2). Per tant, la circumscripció única seria clarament inconstitucional.

En segon lloc, és obvi que a qui més afavoreix la llei electoral actual és als dos grans partits espanyols, PP i PSOE. Només cal fer una ullada als resultats del 20-N. El PP obté 186 diputats amb el 44% dels vots. O sigui, amb 6 punts per sota de la meitat dels vots aconsegueix una àmplia majoria absoluta, el 53% dels escons del Congrés. Amb una divisió estrictament proporcional al nombre de vots li correspondrien 154 diputats, és a dir, els que tenia fins ara. Només amb mig milió de vots més que al 2008 ha aconseguit un resultat espectacular. Al PSOE també li afavoreix la llei actual, amb el 28,7% dels vots li toquen 110 escons, o sigui, el 31,4% dels escons. La divisió proporcional li donaria només 100 diputats. En canvi, alguns partits nacionalistes com CiU, amb més d’un milió de vots i un percentatge del 4.17% dels vots al total del territori espanyol (encara que només es presenten a 4 circumscripcions on obtenen en total gairebé el 30% dels vots) li corresponen 16 diputats que, ves per on, són pràcticament els mateixos que li correspondrien si el sistema fos totalment proporcional. És cert que altres forces com Amaiur surten molt beneficiades, però és conseqüència de que només concentren la major part del seu vot en algunes províncies (en el cas d’Amaiur gairebé la meitat dels vots els obté a Guipúscoa). Però el que no té cap sentit és comparar el resultat de partits que tenen implantació a tot el territori espanyol i es presenten a totes les províncies amb les forces nacionalistes que només presenten candidatures a la seva comunitat autònoma. Llevat que es vulgui anular la força democràtica d’aquestes forces, cosa que, entre altres consideracions, és absolutament inconstitucional. La llei actual afavoreix PP i PSOE i es va fer amb aquesta idea, per aconseguir governs forts i monocolors que no haguessin de pactar amb forces petites. Afavoreix, com a conseqüència de la Llei d’Hondt, als dos partits més forts de cada circumscripció, especialment a les menys poblades (la distribució heterogènia de la població espanyola és la que justifica, com hem dit abans, un sistema fiscal clarament perjudicial per algunes comunitats autònomes). I en el cas de les províncies on hi ha les ciutats més poblades, l’espectre ideològic s’amplia però a partir de la barrera mínima per tenir representació (el 3%), afavoreix als partits que obtenen representació i en canvi deixa fora a moltes forces polítiques fent els seus vots inútils. I en això, qui tindria més dret a queixar-se és IU, però no UPyD. Dels 5 escons obtinguts per UPyD, 4 són de la província de Madrid amb només 346 mil vots. Doncs bé, resulta que en aquesta província una força emergent com Equo, amb 64 mil vots, es queda sense cap representant, mentre que UPyD obté un diputat per cada 86 mil escons. Un preu relativament barat ja que al PP, per exemple, necessita gairebé 90.000 per aconseguir cada un dels seus 19 diputats a aquesta província. O sigui, el que a algunes províncies petites els hi perjudica clarament per què son la tercera o quarta força i els deixa sense representació, a les províncies més poblades, si tenen un bon resultat, els beneficia en relació als més votats i als que no traspassen la frontera del 3%. El mateix, exactament el mateix que passa amb els partits nacionalistes, amb la diferència que aquests només es presenten a algunes províncies, no a tot el territori. El que no pot ser és donar només les dades que et convenen i amagar les altres.

Cal un canvi a la llei electoral per donar-li més proporcionalitat, és clar. Un canvi que segurament no es produirà per què les lleis electorals mai no les canvia qui guanya (això ho va fer Berlusconi una vegada i va perdre els següents comicis) i encara menys si es tracta de complaure els perdedors. Però els canvis no haurien d’anar en la línia d’acabar amb els partits nacionalistes, que acostumen a estar entre les forces més votades allà on es presenten, sinó en obrir les possibilitats a més representació per les terceres o quartes formacions a les províncies més petites, que es reparteixen de manera exclusiva, elecció rere elecció, de forma alternant, PP i PSOE, consolidant així un model bipartidista que no respon a la pluralitat i diversitat de la nostra societat.

Josep Manuel Silva Alcalde

17 comentaris a “Quina llei electoral voldríem?”

  1. CLÀUDIA DE CHIARA

    Cal un canvi, es cla, però ja diuen allò de “más vale bueno conocido que malo por conocer“.
    Si ara s’ha de canviar la llei electoral, ens portaria anys ha adaptar-nos i sempre l’hi trobariem alguna pega, per tant de moment, ja està bé que les coses segueixin així. Si en el fons els polítics no els interessa que nosaltres, els electors, poguem decidir, ells pacten i decideixen sols, així que no sé fins a quin punt seria millor o més caos.

    Però si es proposa fer un canvi en la llei electoral, fe’m-ho bé, i posem propostes sobre la taula i que es faci un referendum vinculant, i que tos poguem entendre-ho i formar-hi part.

  2. Trobo totalment acertada la idea en virtut de la qual és va fer la llei: aconseguir governs forts i monocolors que no hagin de pactar amb forces petites. El que més ha calat en les societats modernes, la majoria d’elles bipartidistes, és el concepte de l’esquerra i la dreta. Sabent això, l’ideal (per mi) seria que el partit guanyador pogués manar sempre amb majoria absoluta, per poder aplicar sense traves les seves polítiques. En aquesta mena de governs els referèndums estarien a l’ordre del dia, autoritzant al poble a decidir en aquells aspectes on es cregués necessària la seva participació. Sembla antidemocràtic però per mi no ho és, ja que la tradició bipartidista existeix i el fet de realitzar referèndums ho democratitzaria tot. De totes maneres no és més que una utopia, degut a l’animadversió dels polítics actuals a donar veu a aquells qui governen i degut a la seva pròpia incompetència en tants i tants aspectes que fa que resulti impossible plantejar-se la idea de donar plens poders a un partit i confiar en que tot anirà bé.

    Tal com està muntat el sistema a dia d’avui, trobo que està a mig fer i que, efectivament, caldria un repartiment més equitatiu dels vots i la seva importància. No tant per partits com UPyD, que es queixen de la poca representativitat que obtenen, sino més aviat per que certs partits sense representativitat puguin tindre veu i que se sàpiga el que pensen i com creuen ells que es podria millorar la gestió del govern de torn que estigui governant. Trobo una mica contradictori que un partit que es posa en disposició de poder ser votat per 47 mil·lions de persones acabi caient en l’oblit quan, de ben segur, algunes de les seves propostes podrien servir.

  3. Dayana García Blas

    Certament la Rosa Díez de UPyD aposta per aquest canvi de la Llei electoral, però anem, si es possible amb peus de plom, perquè aquesta senyora la única que cosa que fa de moment és mirar cap a la seva casa. Anem a veure, la realitat és que la líder de UPyD vol modificar la llei primer perquè l’interessa, com he dit abans, i perquè així ella podria tenir més escons (amb això de demanar que els escons siguin proporcionals al numero de vots) cosa que hem sembla inconstitucional. I es que no cal anar molt lluny ja què tal i com diu ella en moltes declaracions, recorda constantment que el seu partit ha crescut moltíssim en aquestes eleccions, però que d’altra banda li costa molt aconseguir escons. Per aquesta raó, la líder continua remarcant que veu una injustícia les dades que mostren els resultats, és a dir, referint-se clarament a CiU i Amaiur per la representació. Està ben clar que no cal un bipartidisme tan marcat, explícit i exposat perquè partits amb certa representació han de tenir més nom i més veu en molts aspectes que parlen. Però des de UPyD, no venen molt al cas les seves queixes. Jo personalment, no acabo d’entendre com pots demanar coses quan son partits de formacions minoritàries

    Cal modificar la llei electoral? Això queda en l’aire ja què si els partits grans com PP y PSOE, i en aquest cas amb majoria absoluta el PP, no l’interessa canviar perquè vol continuar sent beneficiari i partícip en aquesta representació basada per circumscripcions, està clar que no s’hauria de fer res ja què aquestes eleccions les ha guanyades el partit popular i per tant se l’ha de deixar actuar en aquest sentit.

  4. Carmen Mesquida Cavero

    Está claro que se necesitaría un cambio de ley. Pero no es fácil y menos que las personas que lo promueven nunca llegarán al poder para exigirlo. La verdad es que no es justo, pero no podemos de un día para otro cambiar la ley.

    Siempre encontraríamos pegas y partidos en contra. Es lógico que el sistema esté así montado ya que favorece a los partidos más votados para que ellos puedan gobernar sin la necesidad de aliarse a ningún otro partido político solo por el mero hecho de que necesita más votos.

    En mi opinión, aun viendo que no es justo para las partidos minoritarios como los de UPy D, apostaría por no cambiar la ley porque estoy convencida que si estos partidos llegaran al poder y por tanto no necesitaran esta reforma tampoco la harían.

    Todos miran por ellos y por eso unos la piden y los otros no la darán.

  5. El fet de canviar la llei electoral és un fet evident i que moltes persones portem dient que és necessari i des de fa molt de temps. No és just que visquem en un país bipartidista, i parlant en tots els sentits.

    Cal un canvi però totalment radical, perquè el que no pot passar és que si en unes eleccions els ciutadants votin a una força política i aquesta, al ser minoritaria, no tingui cap representació. Perquè si ha estat votada ha de ser també escoltada, no amagada com fan els grans partits.

    No crec que sigui tan difícil ni que ens comporti un canvi etern. És més fàcil del que sembla, el que passa que ningú està disposat a fer-ho. Als polítics no els afavoreix aquest canvi, o al menys als dos grans, i de moment són els únics que ho poden canviar.

    Així que ens haurem de conformar amb el que tenim i seguirem resignant-nos, perquè de ben segur que els dos grans, ara per ara, no canviaran això perquè sortirien clarament perjudicats i no podrien caminar en solitari, tindrien moltes mosques al seu voltant.

  6. NI VEU NI VOT

    No hi ha res a fer: a les generals (parlo d’aquestes perquè són les més properes) la majoria vota PP o PSOE tot i que no els interessi políticament parlant. Aquest sistema li treu la força a les altres opcions polítiques ja que es fomenta el vot útil i el bipartidisme. Això mateix ha passat aquestes eleccions: molta gent a votat al PSOE perquè saben que si voten als partits que se situen en tercer o quart lloc en intenció de vot els seus vots no voldran per res. És a dir, simplement per a que el PP no obtingués un resultat encara més “demolidor”, molts ciutadans han votat al PSOE tot i que els seus ideals no els representi (i viceversa en d’altres eleccions passades). Seria correcte impartir un llei amb repartiment de vots proporcional i que la força dels partits es reparteixi per nombre de vots i no per majories. Actualment, amb la llei d’Hondt, estem sentenciant a cadena perpètua als partits minoritaris ja que, com més vots té un dels dos grans partits, més es descompensa a favor seu el repartiment d’escons. Necessitem un sistema de representació proporcional ja.

  7. Carla Meléndez Martín

    Una reforma de llei electoral es saludable, perquè d’aquesta manera la democràcia es farà més forta, serà molt més participativa perquè les persones es donaran compte que el seu vot val. Hem arribat a un punt en que hi ha alguna cosa que no funciona, perquè tot i que el país passa un moment delicat i a l’hora important, a la població no li motiva participar en unes eleccions en que ja sap quins anaven a ser els resultats. L’actual sistema es va fer per afavorir la estabilitat política i de govern; en altre paraules, es va afavorir un sistema binominal perquè la resta de forces els serà impossible algun dia arribar al poder. I en democràcia tenir aspiracions de poder és completament legítim i aquesta aspiració està cercenada. És per aquesta raó que els governs canvien els programes, sense el més mínim respecte pels elector perquè saben que tornaran a ser escollits en la subsegüent legislatura. Es van intercanviant el poder tot i que vagin fent les coses malament….però, què més dona? Si total, tornaran a estar al govern. Considero que un home, igual a un vot, perquè això ajudaria i obligaria a arribar a acords i acabaria amb aquest bipartidisme que tant anys porta al capdavant de tot.

  8. En realidad, pienso que el principal problema está en las circunscripciones. La circunscripción electoral en las elecciones españolas es la provincia, tal y como está descrito en el artículo 68 de la Constitución e incorporado a la Ley Electoral.
    Como afirmas, es cierto que se tendrían que abrir las posibilidades a más representación para las terceras o cuartas formaciones en las provincias más pequeñas.
    De hecho, como consecuencia de este factor, multitud de votos se pierden debido a que muchos partidos minoritarios no llegan al mínimo para conseguir representación en determinadas provincias. Sin embargo, pienso que cambiar esto de forma radical sería un gran problema para el PP, ganador de las elecciones, o PSOE, ya que a los dos les favorece un sistema bipartidista que no responde a una pluralidad y se perdería, por lo tanto, el peso territorial que siempre ha estado presente en las elecciones españolas, motivo por lo que veo dificil este cambio.
    Lo que yo veo justo y lo que pienso que se debe de hacer en este país “democrático” sería aumentar las circunscripciones, es decir, aumentar el número de los escaños al tamaño de autonomías. De esta forma, el cambio en el reparto de escaños con los mismos resultados sería asombroso. Tanto, que el PP no habría obtenido la mayoría absoluta.
    Este cambio mantendría las influencias regionales, pero además haría el reparto global de escaños fuera algo más justo, asemejándose más el precio que le cuesta a cada partido un diputado.
    Los cambios habría que meditarlos profundamente, pero está claro que España algo necesita cambiar, ya que peor no puede ir y el riesgo de cambio sería mínimo.
    Si no se hace nada, pienso que España no va a tardar mucho en empezar a sufrir numerosas huelgas generales, como en Grecia, por la falta de una democracia plena y real.

  9. Laura Álvarez Gelabert

    El pez que muerde la cola

    El hecho de que es necesaria una remodelación de la ley electoral es cierto. Lo sé yo, lo sabe Rosa Diez y, lo sabe, toda la población. La pregunta es: ¿cuáles son los intereses que mueven a cada colectivo?Que no intenten engañarnos más. No hay, hoy por hoy, ningún poder político que busque el bien de la población. Nadie que luche por una mejora en la sociedad, por una reestructuración en los modelos que rigen la actualidad política española. Todo viene de dentro. Todo es un problema de raíz, de beneficios personales y de egoísmo. Si de verdad cualquier partido (fuera el que fuera) tuviese interés en cambiar la realidad, lo estarían intentando. No me refiero a lo que está haciendo UPyD, sino a luchar de verdad por conseguir un mismo elenco de oportunidades para todos los partidos. Lucharían por un sistema igualitario con las mismas oportunidades para grandes y pequeños, no permitirían el bipartidismo político que impera en España desde hace muchos, muchos años. Además, es siempre lo mismo: el que sale derrotado del poder es criticado y maltratado por la opinión pública. Ésta, es crítica pero sin fundamentos. Porque, ¿de verdad pensamos que quién entra al poder arreglará el mundo en dos días? Sinceramente, no es así. Ni lo será. Más que nada porque aquí no hay héroes con superpoderes, pero tampoco hay líderes políticos que anhelen un cambio de paradigma y trabajen para conseguirlo.

    Creo que la actual ley electoral no es la más acertada, ya que no responde al bien común, excluye a los pequeños y favorece a los mayores. Pero hasta que los de arriba no decidan optar por el cambio, que lo dudo, seguirán trabajando para salvaguardar su imagen y para encontrar más puntos fuertes que los mantengan en la situación privilegiada de la que gozan en la actualidad.

    Por mucho que el electorado se queje, proteste o intente que su voz se escuche; no conseguirá nada hasta que los poderosos acepten.

    Empiezo a sentirme apolítica sin remedio, a sabiendas de que en teoría tengo voz y voto, pero no creo en el sistema actual y eso hace que el desencanto que sufro me nuble el criterio.

    Desafortunadamente, no confío en ninguno de los partidos que existen en la actualidad, tampoco en sus intenciones ni en sus representantes. Ellos tampoco creen en nosotros, eso está claro. Si no, la realidad sería bien diferente.

    Como bien he dicho al principio, esto es siempre igual. Son pugnas por el poder, que bien poco favorecen a la sociedad. Siempre la misma historia. Siempre el pez que se muerde la cola.

  10. Es cierto que es necesario algún tipo de cambio en la ley electoral para que algunos partidos tengan una representación más justa pero para ello no creo que sea bueno un cambio radical de la ley. Es evidente que interesa un bipartidismo, y hasta cierto punto es necesario. Seria mal asunto si fueran necesarios más de tres partidos para formar gobierno (a los casos de Cataluña y Baleares me remito) Se está hablando de gobernar que no es poca cosa, con un cambio sustancial de la ley electoral esto podría convertirse en un vodevil de cuidado al estilo italiano. Mejor gobiernos fuertes que puedan trabajar con una cierta seguridad en los cuatro de años de una legislatura.

  11. Sí que sería just un canvi a la llei electoral però, realment, canviaria la situació? deixaria d’existir el bipartidisme? No sé per qué, però segueixo convençuda de que la gent va al vot fàcil, (al del càstig, etc.) i es mira de manera superficial el que cada partit pot oferir-li, m’agradaria saber quanta gent va interessar-se per saber les propostes de partits més enllà dels 4 o 5 amb més ressò a la seva comunitat.
    Per als partits minoritaris és clar que sería el més just i convenient, per qué no han de tenir tanta cabuda com els altres? Però la meva pregunta és: hi hauria un repartiment de vots substancialment diferent del que hi ha ara? la gent s’hi escarrassaria en veure qué li poden oferir de nou?
    Potser soc jo, que ho veig tot negre…

  12. Está claro que el bipartidismo político que rpreentan el PP y el PSOE en el Estado español no es lo más idóneo para la plurinacionalidad que, según la constitución española, existe en el territorio español. Otro aspecto, es que la Llei d’ Hondt favorezca a los dos partidos políticos mayoritarios en la hora de repartirse los ecaños y deje fuera a muchas ferzas políticas.

    De tal manera, los que siempr se quejan son los partdos que nunca han llegado al poder como UpyD y ello pone en duda su credibilidad al presentar su reivndicación como algo más demcrático que lo establecido. Además, si tenemos en cuenta que UpyD es un partido de tendencia centralista, como lo es el PP y el PSOE, no es dificil pensar cuales son sus intenciones.

    Las declaraciones de Rosa Díaz hacen pensar que deiende la constitución según sus intereses polítios y no la tiene en cuenta según u ideología. Los nacionalismos periférios, por ejemplo no entrarían en su ideario político y si por ella fuera los eliminaria.
    Si esta señora fuera capaz de aceptar un sistema federal como el que existe en los EEUU, no importaría que existiera bipartidismo, puesto que se respetaríanlas difeentes nacionalidades de cada comunidad.

    El problema es que, reorma electoral o no, listas abiertas o cerradas, existe una España profunda que no ha salido aún del siglo XIX.

  13. Oriol Marquès Anglarill

    Totalment d’acord amb la idea de reforma la llei electoral per donar més proporcionalitat a tot les forces polítiques del territori espanyol. Però, no amb la idea de fer-ho perquè els partits nacionalistes surten més beneciats amb la llei electoral i, així acabar amb ells. A Espanya ja fa molt anys que està implantada aquesta llei. D’aquesta manera, el bipartidisme entre PP i PSOE és cada cop més difícil de derrocar. Primer perquè aquest dos grans partits no els interessa cap canvi per només s’han de preocupar del seu rival. I segon, el guanyador de les eleccions no necessita l’ajuda per governar de les forces plítiques més petites.
    El gran dubte és saber que vol el ciutadà un govern fort amb només la possibiliatat de triar altres opcions o aconseguir que algun cop un partit que no sigui el PP o PSOE (cosa molt poc probable) assumeix el timó del país i veure que passa.

  14. La ley electoral puede estar viendo su fin gracias a la entrada de upyd porque estos luchan por eliminar el bipartidismo. Todos miran para su lado, igual que al PP no le conviene modificar la ley para que entren más partidos en el Congreso, Upy D quiere que el sistema sea más proporcional. El sistema bipartidista se parece al americano y aquí con tanto partido parece que todos los españoles estén representados pero luego no pasa así cuando vemos los resultados. De todas formas, en la situación actual lo primero es acabar con la crisis y lo que importa es que el mejor preparado asuma esa tarea.

  15. Realizar a estas alturas un cambio electoral no creo que fuera la solución. Creo que no estamos en situación como para cambiar el sistema electoral, debemos tener otras preferencias, y una vez cubiertos y cambiados ciertos aspectos de la sociedad española, entonces si que se puede plantear este cambio en la ley electoral.
    No es cuestión únicamente de que la ley electoral no es la adecuada, que también es así, pero el kit de la cuestión es, como hablábamos en las primeras clases de la asignatura, cuestión de mentalidad. La sociedad debe cambiar la visión que tiene sobre los políticos, y para eso, en el caso de que se cambiar la ley, el ciudadano tendría que ser participe, involucrar a los ciudadanos seria algo esencial.

    ¿como sería esta ley? Un aspecto claro que en mi punto de vista se debería cambiar es la opción a ser los mismos electores lo que elijan al que va a ser el presidente del país, no solo votar para que un partido gobiernes, sino, elegir a la persona, dejar el partido a un lado y fijarnos en lo importante. En estas elecciones ha pasado algo bastante curioso a mi parecer. Escuchaba a mucha gente de mi entorno que, aunque pudieran ser mas o menos fieles a un partido, no les gustaba ninguno de los dos candidatos. CANDIDATOS, eso es lo importante, la persona, su ideología.
    Pero bueno, dicho esto dudo que se produzca ningún cambio sobre la ley electoral, al menos a corto plazo….

  16. Alba Gracia Córdoba

    Es necesario un cambio de ley electoral que no apoye el bipartidismo. De este modo la mayoría de los partidos tendrían igualdad de oportunidades y los ciudadanos dejariían de pensar que únicamene existen dos partidos en España (PP y PSOE) y por lo tanto su decisión de voto no residiría en uno u otro, sino que tendrían más opciones a la hora de decidir.
    Además pienso que la gente se decantaría cada vez más por votar a otros partidos (que no son ni el PP ni el PSOE sino partidos minoritarios o con menos representación que los dos principales) que antes no votaban porque como tenían poca representación pensaban que dar su voto a ese partido no serviría para nada.

  17. Claro está que la ley electoral necesita una reforma, no puede ser que, como siempre, los dos partidos mayoritarios reciban lo mejor y que, el resto, tengan que repartirse lo que queda.
    También hay un hecho que resulta importante para esta forma de dominar en las campañas, un factor clave: presupuesto. Es totalmente lógico que los partidos minoritarios tengan menos presupuesto que los mayoritarios, no obstante, sabemos que la ley electoral regula un máximo presupuesto para todos los partidos que debe respetarse, pero, los partidos minoritarios puede, y seguramente sea así, no lleguen a ese máximo a diferencia de PP y PSOE. Sigue siendo injusto. Más aún, si nos planteamos el hecho de que PP y PSOE se estén gastando un dineral cuando lo que deberían hacer ahora es ahorrar ese dinero, que ya les hará falta. En tiempos de crisis, los políticos, que son los más responsables de que estemos dentro de ella, deberían dar ejemplo al resto de españoles.
    Por otro lado, el tema de que la publicidad en los medios de comunicación también sea proporcional al número de votos. Me parece ridículo. Por una parte pienso que deberían pagar el espacio publicitario como cualquier otra empresa y no poner límite al uso de estos medios de comunicación, pero por otro lado pienso que podríamos acabar bastante hartos del tema, pero bueno, se supone que tienen un equipo de comunicación detrás que sabe cómo hacer las cosas por lo que apoyo mi primera anotación.
    En definitiva, la ley electoral parece que no sea de un país en democracia. Todos los partidos DEBERÍAN tener los mismos derechos, incluso los que en mente de cualquier persona “normal” no cabría existir.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top