Regal de Nadal

pesebre-gif

L’arribada del Nadal és motiu d’alegria pels cristians i per molta altra gent que vol compartir la joia dels creients. Tanmateix, sovint sembla que els signes que ens arriben de tot arreu no conviden a la celebració. Fa uns dies, més de 20 persones van morir en un atemptat terrorista a l’Església de Sant Pere i Sant Pau, a El Cairo, cristians coptes, la majoria dones i nens, que assistien a la missa dominical. Hem sabut de més víctimes d’atemptats a Turquia, a Somàlia,…

Mentre tant, a casa nostra assistim al lamentable espectacle d’uns pares que (presumptament) feien negoci amb la malaltia de la seva filla, vivint folgadament de la caritat de molta gent de bona fe i de l’estultícia d’alguns professionals de la comunicació.

No coneixia el cas de Nadia, no veig mai els programes matinals de televisió, no havia sentit ni llegit mai res d’ella, però aquests dies faig una ullada al Youtube i em trobo amb això (us recomano un visionat complet):

El programa és de tot just fa 4 anys, abans de Nadal de 2012. Incompetència periodística en un grau superlatiu, manca de pudor en tractar la privacitat d’una menor encara que fos amb el consentiment dels seus pares, intenció clara de jugar amb els sentiments més profunds de l’audiència, i una manera absolutament equivocada d’afrontar la solidaritat,…

No es poden cometre més errors en tan poc temps.

La conducta dels pares és absolutament reprovable i mereix rebuig penal, sembla evident.

Però la pregunta que cal fer-se és: i si hagués estat veritat? Si realment la vida d’aquesta nena depenia de 47.000€? Aquest era el camí per aconseguir-los? Vivim en un país on hi ha gent capaç de creure que 5 anys més d’existència es poden monetitzar en una xifra i que només cal fer un ingrés en un compte corrent per salvar la vida d’una nena? Realment hi ha situacions com aquesta que els poders públics o privats del nostre país no poden resoldre i per tant hi ha famílies que només tenen el recurs de la solidaritat aliena o de mostrar totes les seves misèries en un programa matinal de televisió? Em costa molt de creure. Més aviat crec que l’objectiu prioritari de molts d’aquests productes televisius és tenir audiència, sense calibrar el seu contingut i els seus límits. Em fa vergonya pensar en que si la Nadia, (o altres possibles nenes com ella), s’hagués trobat realment tan malalta i la seva única esperança era una operació a Houston, l’única manera d’aconseguir aquests diners sigui visitar un programa de televisió i convertir el recapte en un gran espectacle per veure qui dona més, qui és el més generós.

Sisplau, no més programes que “us costin diners” de la vostra butxaca, amics i amigues periodistes. No és això el que us demanem, no cal que sigueu herois exemplars i salvadors de causes perdudes. Només necessitem informació, contrastada, objectiva, fiable. Denúncies, dades fiables, testimonis, no una impúdica exhibició de sentiments. Com és possible que algú digui per televisió que va haver d’assumir una despesa de més de 600.000€ en una analítica genètica completa de la nena quan va néixer i que ningú pregunti res, que no es concreti cap dada dels llocs on li van fer les proves, els hospitals que han visitat, cap metge que corrobori la versió dels pares. No entenc a quina facultat van estudiar els periodistes que treballen a aquest programa i quin és el mecanisme intern que fa que donin per bona una història tan inversemblant. “Enfocad a la niña por favor”, diuen al programa. No importa si és veritat o no, “enfocad a la niña”,… I el programa es diu “Espejo público”, un mirall on es reflecteixen les nostres misèries.

La conductora del matinal  diu en un moment donat que aquest era el “regal de Nadal” d’aquest programa, any 2012, fa quatre anys. Altres programes de televisió, ràdio i premsa han recollit fins fa quatre dies la història de Nadia, falsejada pels seus pares fins a un límit demencial.

No sé si m’he tornat un escèptic, si he deixat de creure en tot el que em diuen els mitjans, en la informació que corre per la xarxa, en tantes  falsedats i  mentides, i l’únic que crec és que tot això ha de tenir un sentit encara que ens costi de veure. No vull que em facin aquests regals de Nadal. I em sap molt greu per la Nadia, és clar.

Un poeta anomenat Luis Rosales va escriure fa molts anys un llibre preciós anomenat “Retablo de Navidad”. En una entrevista li van preguntar per què era creient i va contestar que la idea d’un Déu omnipotent, capaç d’humiliar-se fins a convertir-se en un nen pobre nascut en un pessebre entre una mula i un bou, li semblava una idea tan atractiva i extraordinària que no podia deixar de creure en aquell Déu.

Aquest és l’únic regal de Nadal en el que encara crec. Si ha gent capaç d’empassar-se mentides tan grosses disfressades de solidaritat, només perquè ho han vist en un programa de televisió, per què ens costa tant de creure en el veritable sentit del Nadal, l’arribada d’un Déu fet home entre nosaltres?

Que tingueu Bon Nadal, m’acomiado d’aquest bloc fins l’any vinent!

Josep Manuel Silva

Advocat i periodista

“Canción de las dos hojas”.- “Retablo de Navidad”

“Tal vez ha llegado un hombre hasta el portal;

tal vez llega reuniendo toda su vida

para entrar,

y tal vez entra;

se quita el cuerpo, se quita

la sangre;

tal vez la deja

doblada como la ropa

sobre la silla,

y a tientas

quisiera hablar;

tal vez tiene

la carne junta y tan prieta

que ya no pueden abrirse

sus labios;

y tal vez sueña

que ha visto a Dios y ha escuchado

que se va abriendo una puerta

tras él que tiene dos hojas

que son el mar y la tierra;

dos hojas tal vez,

dos hojas

como dos labios que tiemblan

para hablar.

Y lo que ha sido

tal vez para siempre sea”.

Luis Rosales.- 

 

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top