El més fascinant de la música és la seva capacitat per generar emocions. Hi ha cançons catàrtiques, que ens ajuden a superar els mals moments, sigui perquè ens omplen d’optimisme i ens conviden a mirar endavant, sigui perquè ens acompanyen en el dol per superar una pèrdua, encara que semblin tristes i ens omplin de malenconia. Hi ha moments en què la soledat es converteix en la teva fidel companya (com cantava Moustaki). Moments per obrir el teu cor als records i abandonar-te en braços d’una banda sonora que interpreti el teu dolor. Per escoltar per boca d’altres el que tu mai no seràs capaç d’escriure. Moments per pregar, per escoltar el silenci (no heu pensat algun cop que hi ha cançons que no poden trencar el silenci?), per viatjar al passat, per evocar llocs i persones que has estimat tant, que t’han estimat tant…
Perdoneu avui aquest post tan íntim, deixeu-me compartir amb vosaltres algunes de les cançons més tristes que he sentit, és la meva selecció personal, perquè la tristor és un sentiment que ens recorda que estem vius. I quan marxa per la finestra, sense avisar, ens permet gaudir amb més intensitat i plenitud de la vida, de tot allò que tenim i que sovint oblidem. Sovint les cançons més tristes ens fan recuperar l’alegria…
