“Els soldats del PDCAT han d’estar disposats a tot”
(Marta Pascal, coordinadora general)
Demano disculpes pel titular, però és que ja no sé què dir… No puc imaginar més disbarats dins d’aquest maleït procés.
Terminologia bèl·lica, crides a la desobediència, urnes amagades, procediments secrets, destitucions fulminants, nomenaments sectaris, apel·lacions absurdes als drets humans i a l’autodeterminació colonial, debats estèrils, engany, mentides o mitges veritats, irracionalitat, incompetència,…
Volen fer el que no ha fet mai ningú, i creuen que sortirà bé, sense aturar-se a pensar per què mai ningú ho ha fet d’aquesta manera. Ho volen fer contra les lleis, les pròpies i les de l’Estat del que es volen separar per crear-ne un de nou (i demanar-nos després que acatem les noves lleis).
Han malbaratat, humiliat i menyspreat l’herència del catalanisme polític, ara arraconat entre el neonacionalisme espanyol de PP i Ciutadans, els independentistes i la nova esquerra podemita “plurinacional” que juga a totes les bandes sense definir-se mai. Amb el PSC com a darrera esperança de trobar una sortida si el PSOE li permet, que ho dubto molt.
Potser és que no n’hi ha, de sortida, només soldats disposats a tot, també a immolar un país pels segles dels segles.
No tinc titular, ni paraules, ni arguments, ni gairebé esperança. Prepareu-vos per la més absurda de les guerres.
Josep Manuel Silva
Advocat i periodista