Aquests dies tothom li retreu al proper president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que no digui res, que no tranquil·litzi als mercats, que no doni el nom del seu nou ministre d’Economia, que no avanci les mesures que tirarà endavant quan governi… Aquest món hipersaturat d’informació no resisteix una setmana de silenci…encara que sigui un silenci aparent. Rajoy està parlant, amb molta gent, dels bancs, de la política, del món sindical, empresarial… El que passa és que no parla en públic, sinó en privat. Potser estem inaugurant una nova estratègia de comunicació política consistent en donar informació pública només quan cal, quan es considera necessària. Ja sé que això resulta insuportable pels mitjans de comunicació, que viuen precisament de donar informació cada dia i que precisen farcir de continguts les seves seccions. Potser passarem d’una política basada de manera gairebé exclusiva en la gestió de la imatge, en els gestos, en les fotos, com ha passat amb el zapaterisme, a una altra més centrada en els continguts, en les mesures a adoptar, per dures que siguin. A partir d’ara, el govern del PP haurà de prendre decisions poc populars (quina contradicció en els noms!), i gestionar eficaçment la comunicació serà crucial. Per això, més que mai, els silencis són molt eloqüents.
A més, la lògica de la construcció de l’agenda informativa provoca que els buits d’una banda s’omplin per l’altra. I que hi ha a l’altra banda? Doncs un partit, el PSOE, en fase de decadència, davant un congrés federal que buscarà les raons d’un fracàs però que potser només trobarà la resistència dels que manen, i han de gestionar la derrota a les urnes, a abandonar el poder i deixar pas a una nova onada de dirigents amb noves idees. Així, doncs, el silenci de Rajoy no només pot ser útil i comprensible pels interessos del PP, sinó que fa més evident la greu crisi del PSOE, on tothom parla però ningú sap on va.
Josep Manuel Silva Alcalde
Matar callant.
Tots sabeu que no soc gens partidària d’aquest nou govern que ara ens toarà patir, més que res a Catalunya, però això no vol dir que no pugui ser objectiva i pensar que hi ha coses que a vegades es fan bé.
Després de tan caos polític i social pel tema de la crisis econòmica actual, es necessita una mica de tranquilitat i desconnexió de tants polítics i política. És una estrategia dels agents polítics per intentar que la opinió pública torni a confiar en un govern que molts potser no han votat per voluntat pròpia.
Per tant, paciència i donguem una oportunitat perquè ens pugui demostrar que ho volen fer bé. És millor callar que parlar sense bons arguments per després haver d’arreglar un nou caos.
El silenci no només fa referencia a voler amagar les coses com molts insinuen, sinó que estem en una situació difícil on clar pensar i parlar les coles a nivell intern, per desprès fer la projecció. És a dir, el seu paper ara és intentar reconduir un camí que ha quedat tallat i on ara els ciutadans caminen cap a enrere. En Rajoy sí està fent el paper que li toca ja què el populisme no li interessa, interessa solucionar el problema principal pel què passa Espanya. Ara com bé hem dit i diem molts de nosaltres “s’ha de pensar i de comptar fins a 3, abans de dir res” perquè així li ha anat a molts altres.
Pot ser no ha dit les coses que els seus oposats volen què diguin i per això ara comencen les crítiques o el fet de jutjar-lo d’amargar aspectes. Sincerament qualsevol decisió que prengui serà criticada positiva o negativament, però això sempre serà així, i és més, crec que un polític ja sap què quan la conjuntura va en decadència s’ha d’anar amb peus de plom.
Silenci..es clar que sí! ha estat escollit a les urnes (PP) amb majoria devastadora, és evident que se li hem depositat la nostra confiança per governar i solucionar tot l’enrenou, doncs ara quina necessitat hi ha que a cada pasa, faci una foto o expliqui les idees de treball!