Com funciona un judici oral (Manual per a no iniciats)

A finals de mes o principis de febrer començarà la vista oral o judici contra els polítics independentistes catalans.

Tot i que no soc processalista (ja em disculparan els meus companys experts en la matèria), em veig en cor d’explicar als no iniciats com funciona un judici penal a Espanya, més que res perquè estem molt contaminats per les sèries i pel·lícules nord-americanes, i hi ha diferències substancials entre els dos sistemes.

LA LECRIM

La norma vigent que regula el procés penal és la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECRIM). Una llei aprovada per un Real decreto de 14 de setembre de 1882 (BOE de 17-09-1882). Sí, heu llegit bé. La base del nostre procés penal prové de finals del segle… XIX! La llei ha estat sotmesa a múltiples reformes, la darrera versió està vigent des del 6 de desembre de 2015. Però les bases de funcionament del procediment penal no han canviat des fa més de 100 anys.

L’anomenat judici oral és la part del procediment que comença quan ha acabat la instrucció (que sempre ha de dirigir un jutge que després no participi en el judici ni en la decisió que es prengui en forma de sentència). Per entendre’ns, Llarena ja ha acabat la seva feina i no intervindrà més en aquesta causa. A partir d’ara seran 7 magistrats de la Sala Penal (Sala Segona) del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena els qui hauran de jutjar els 12 acusats que han quedat a la causa (l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolores Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santiago Vila; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart). La resta de processats que formaven part de la Mesa del Parlament (5) i l‘exdiputada de la CUP Mireia Boya seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment, queden fora de la causa els polítics que estan a l’estranger (Puigdemont, Puig, Ferret, Comín, Rovira, Gabriel i Ponsatí).

LA VISTA ORAL

Un cop qualificats els fets per les parts acusadores (Fiscalía, Advocacia de l’Estat i acusació particular exercida per VOX) i presentats els escrits corresponents d’oposició de cada una de les defenses, presentades les peticions de proves i testimonis (que haurà d’acceptar o rebutjar la Sala) i resoltes les anomenades qüestions de previ pronunciament, estarà tot a punt perquè comenci el que es coneix stricto sensu com a vista oral, és a dir, el que vulgarment anomenem “judici”.

La vista serà pública, llevat que el Tribunal acordi d’ofici o a petició d’alguna de les parts que alguna de les sessions se celebri a porta tancada, cosa molt poc probable en aquest cas, ja que només respondria a raons de seguretat o per garantir la el dret a la intimitat de les víctimes, o quan hi ha menors…

La presència o restricció de mitjans de comunicació és una decisió que ha de prendre el Tribunal, prèvia audiència de les parts. És gairebé segur que es retransmetran per televisió totes les sessions del judici.

Qui dirigeix els debats és el president del Tribunal, que té totes les facultats necessàries per conservar o restablir l’ordre i mantenir el respecte degut.

Totes les persones interrogades pel Tribunal ho hauran de fer drets (llevat de dispensa del President per raons especials). Estan prohibides les mostres d’aprovació o desaprovació per part de qualsevol dels presents a la sala.

Els acusats es podran expressar en català si ho demanen les defenses, i en aquest cas hi haurà un traductor a la sala. Si algun dels acusats altera l’ordre malgrat les advertències del president, podrà ser expulsat de la sala.

El dia fixat per començar les sessions, el president declararà oberta la vista i es comença per preguntar als acusats si es consideren culpables de cada un dels delictes dels quals han estat imputats i del seu grau de participació, i si són responsables civils, en el seu cas, dels danys i perjudicis causats. El president farà les preguntes esmentades amb tota claredat i precisió, exigint resposta categòrica (sí o no). Els processats també podrien no contestar. Si no hi ha reconeixement clar de responsabilitat (és el que previsiblement succeirà), es procedirà a la celebració del judici, i només podria finalitzar la vista si tots els acusats confessessin la seva responsabilitat criminal i civil. En aquest cas, es procediria a dictar sentència.

A continuació es procedirà a llegir els escrits de qualificació i les llistes de pèrits i testimonis presentades i es farà relació de les proves proposades i admeses.

PRÀCTICA DE PROVA I TESTIMONIS

El pas següent és practicar les proves i examinar els testimonis, començant per la proposta del Ministeri Fiscal, de la resta d’acusacions, i dels processats. Les persones citades com a testimonis estan obligades a declarar presencialment (llevat d’alguns casos en què estan exempts i podrien fer-ho per escrit). Els testimonis han de romandre en un altre local abans de declarar, sense comunicació amb altres persones i entraran a declarar un a un. Abans de declarar, el president els hi rebrà jurament, i estan obligats a declarar el que sàpiguen que els hi sigui preguntat. Podrà preguntar el president de la Sala o qualsevol dels altres membres del Tribunal. També podran preguntar després les altres parts (fiscal, advocacia de l’Estat, acusació particular i defenses). El president no permetrà que el testimoni contesti a preguntes o repreguntes capcioses, suggestives o impertinents, ni relatives a la seva vida privada que no siguin rellevants pel judici. Tampoc no es permetran insults ni amenaces entre els testimonis o amb els processats. Els testimonis poden incórrer en el delicte de fals testimoni o altres si es comprova que no estan dient la veritat. Si es neguen a declarar se’ls pot imposar una multa i procedir contra ells per desobediència greu a l’autoritat. Les declaracions de les autoritats i funcionaris de Policia Judicial tenen el valor de declaracions testificals, que el Tribunal apreciarà segons les regles del criteri racional. Si algun testimoni considerat important per l’èxit del judici estigués impossibilitat per assistir-hi, el President pot designar un membre del Tribunal per prendre-li declaració en la seva residència o mitjançant exhort (quan la residència estigui lluny de la seu del judici) per tal que ho faci el jutge corresponent al lloc on resideix.

INFORMES PERICIALS

Després dels testimonis es procedeix als informes pericials. Els pèrits compareixeran i seran interrogats per les parts.
Pel que fa a les proves documentals o altres seran examinades pel Tribunal.

El Tribunal podria autoritzar, d’ofici o a petició d’alguna de les parts, que alguna de les proves pericials, testificals o qualsevol altre declaració es pugui realitzar mitjançant videoconferència o qualsevol altre sistema que garanteixi la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so.

Practicades les proves, les parts podran modificar les conclusions dels seus escrits de qualificació i presentar-les al Tribunal.

INFORMES FINALS

Un cop ratificades o formulades les noves conclusions, arriba el moment dels informes finals. Primer intervindrà el Ministeri Fiscal, després l’Advocacia de l’Estat i després l’acusació particular. En aquests informes s’exposaran el que consideren fets provats, la qualificació, el grau de participació i la responsabilitat civil dels processats.

A continuació intervindran els advocats de la defensa que exposaran també els seus informes finals d’acord amb les conclusions formulades.

DECLARACIÓ DELS PROCESSATS

Després dels informes finals de totes les parts, el president preguntarà als processats si volen manifestar alguna cosa al Tribunal. Si responen afirmativament, podran fer ús de la paraula, i el president vetllarà perquè no ofenguin la moral ni faltin al respecte degut al Tribunal o a altres persones, i els podrà retirar la paraula quan ho consideri necessari.

SENTÈNCIA

Finalitzats els informes i les declaracions dels processats, el President declararà el judici vist per a sentència.

Totes les sessions del judici seran enregistrades en suport apte per a l’enregistrament i reproducció del so i la imatge.

La llei també preveu totes les possibles causes de suspensió del judici.

És previsible que la sentència es dicti abans de l’estiu, després de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig.

Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *