A hores d’ara tothom sembla estar d’acord en què l’actuació contundent de la policia catalana el passat divendres contra els indignats de Plaça Catalunya no va ser gaire encertada. Es varen cometre alguns errors de planificació que van provocar una violència que era innecessària. Però el més interessant per mi és l’anàlisi del tractament que els diferents mitjans de comunicació li han donat al tema. Tots han mostrat les imatges, com exigeix el rigor periodístic, però hi ha alguns mitjans, fins i tot algun de titularitat pública a Catalunya, que es varen convertir en apassionats portaveus dels acampats (que mereixen tot el meu respecte però que, de moment, només es representen a ells mateixos i de vegades sembla que ni això, vistes les contradiccions que el seu funcionament assembleari provoca). Durant les primeres hores, semblava que només hi havia una veu, la de la gent que es trobava a la Plaça, i que totes les crítiques, sense possibilitat de defensa, havien de recaure sobre l’actuació policial. De mica en mica, els responsables del Departament d’Interior van aparèixer als mitjans per donar la seva versió dels fets i intentar contrarestar la versió ja instal·lada a la opinió pública de que la intervenció policial havia estat un fracàs i l’ús de la violència havia estat totalment desproporcionat.
Em va semblar de manual de gestió de crisi la roda de premsa (amb preguntes, com ha de ser!) del director general de la policia, Manel Prat, diumenge al matí, retransmesa pel canal 3/24 en directe. Una imatge impecable, vestit fosc, corbata fosca, ulleres de pasta també de color negre, una claredat expositiva meridiana, transparència, veracitat, seriositat… És cert que no va reconèixer els errors comesos, però va donar arguments suficients per valorar l’actuació policial, va defensar la tasca dels cossos de seguretat en una democràcia (malauradament encara està instal·lada en molts de nosaltres la imatge de la policia repressora del franquisme) i va dir per mi el més important: que farien balanç i valoració de tota la gestió després de diumenge (ahir), quan acabessin les celebracions per la Champions, activitat festiva que va generar molta expectació a Barcelona i que la nit de dissabte va concloure amb incidents al centre de la ciutat. El director de la policia va demostrar ampli coneixement de la matèria malgrat el poc temps que porta al càrrec (i la seva manca prèvia d’experiència en el món de la seguretat) però sobre tot va acreditar una gran capacitat comunicativa, característica imprescindible en un càrrec polític del seu rang. Si alguna cosa havíem patit aquests darrers anys va ser la imperícia dels responsables d’Interior (recordem per exemple l’incendi a Horta de Sant Joan) en la gestió del Departament i la resposta a les diferents crisis que van afrontar. Com a mínim, tot i algunes errades que hauran de corregir, el nou Govern ha trobat algú capaç de donar la cara i defensar amb arguments la gestió de la conselleria. Només demanaria al Canal 3/24 i en general a totes les televisions que tinguin en compte que quan retransmetin una roda de premsa també cal un micròfon per poder escoltar les preguntes dels periodistes.
