A Espanya hi 4.625 audímetres, és a dir, uns aparells situats a domicilis privats (no a establiments públics on molta gent veu, per exemple, els partits de futbol de pagament) que serveixen per mesurar les audiències diàries dels programes de televisió. Dels resultats d’aquesta medició depèn la inversió publicitària en el mitjà televisiu, una xifra que l’any passat va arribar als 2.400 milions de euros!! És un sistema amb moltes imperfeccions, però, com la democràcia, ningú no ha inventat un altre de millor. La empresa encarregada de dur aquesta tasca de control es diu Kantar (Sofres) i pertany al holding publicitari WWP, un grup que és accionista de Mediapro-La Sexta i propietari també de Young & Rubicam, agència publicitària presidida a Espanya per Miguel Barroso, marit de Carme Chacón y factòtum de la Sexta quan era director de comunicació del president Zapatero, amb qui jugava a bàsket habitualment. Aquests dies hi ha algun dels canals televisius que varen néixer amb la TDT que tenen greus problemes econòmics. Un d’ells és Intereconomia, ja vaig parlar fa uns dies en un post de la insòlita campanya que ha endegat per recaptar fons entre els seus seguidors. L’altre, també d’orientació conservadora, és Veo TV, propietat d’Unedisa, que alhora és propietària del diari El Mundo de Pedro J. Ramírez. Totes dues cadenes responsabilitzen el govern socialista dels seus problemes, provocats en part per la necessitat de resintonitzar els seus canals per un canvi de freqüències que ha forçat el Ministeri d’Indústria que dirigeix Miguel Sebastian (un altre membre del clan ZP i bon amic de Barroso i Chacón). Per tot això no és estrany que aquest passat dilluns, 13 de juny, La Gaceta per una banda, i El Mundo per una altra, li dediquin sengles articles a criticar el sistema de medició d’audiències de Kantar, ja que segons aquests diaris (i els grups que representen) beneficia a les grans empreses televisives (entre elles la Sexta) i els perjudica a ells. Com tampoc és gratuït que el programa El Intermedio del Wyoming (la Sexta) li hagi dedicat els darrers dies una atenció especial, en el seu to sarcàstic habitual, a la campanya de recaptació d’Intereconomia. Cal interpretar tots aquests moviments en clau política, les eleccions s’apropen (potser fins i tot s’avançaran al novembre) i el panorama audiovisual, en especial la televisió, jugarà un paper fonamental a la campanya. Cave canem, amics! Cal estar alerta!
