La creu com a símbol

Mentre s’escampa per tot Espanya una onada de putrefacció insuportable pels casos de corrupció que afecten al Partit Popular (que s’afegeixen als ERE’s andalusos o al cas Palau a Catalunya, i a tants d’altres), a casa nostra sembla que la darrera moda consisteix en què alguns planten creus grogues a les platges i altres les volen treure.

No deixa de ser curiós que en una societat on es reivindica la laïcitat (de vegades fins a extrems ridículs, com ara quan per Nadal no es pot penjar al carrer ni una estrella), ara hi hagi gent que utilitzi un símbol religiós com la creu (que representa pels creients el patiment i la mort de Jesucrist) per protestar per l’empresonament dels responsables polítics dels fets que es van produir a Catalunya al setembre i octubre de 2017.

No vull insistir més en el que ja he dit altres vegades sobre la polèmica decisió de processar aquells polítics per rebel·lió pels fets esmentats i en conseqüència mantenir-los en presó preventiva per risc de fuga i reiteració delictiva. És desproporcionat i jurídicament molt discutible. Però utilitzar la creu i envair espais públics com les platges en senyal de protesta amb el silenci còmplice i la inacció de les autoritats municipals també em sembla absurd, il·legal i sobre tot, totalment equivocat.

No sé de qui va ser la idea genial de fer servir creus com a protesta i convertir les platges en cementiris. Si algú proposés tornar a posar crucifixos a les escoles públiques seria durament criticat per imposar les creences religioses d’uns quants a la resta d’una comunitat educativa on conviuen persones de cultures i religions molt diverses. A Alemanya, el president del land de Baviera, del CSU, va decidir fa uns dies que a partir de l’1 de juny tots els edificis de l’Administració regional hauran de exhibir un crucifix en un lloc visible del vestíbul. Segons aquest dirigent socialcristià, Markus Söder, “la creu és el símbol fonamental de la identitat cultural del caràcter cristià-occidental”. Tothom ho ha interpretat com una mesura electoralista davant l’allau de refugiats musulmans que ha acollit la seva regió i tot Alemanya. Fins i tot algun responsable eclesiàstic ha criticat la mesura per utilitzar la creu com a eina de disputa política.

És cert que la creu és també per molta gent un símbol cultural, que va més enllà del seu sentit religiós. A Espanya assistim cada any a processons i altres celebracions on el component religiós i espiritual sovint sembla amagat sota els símbols que configuren una cultura i una tradició que per moltes persones te poc a veure ja amb el cristianisme.

Però arreu del món, especialment als països de tradició musulmana, la creu és un símbol religiós que fins i tot està proscrit o prohibit. Recordo fa uns anys haver viatjat a Tànger (Marroc), i veure al portal d’un carrer l’escut de la penya barcelonista de la ciutat on havien substituït la creu per un retrat del viatger i explorador Ibn Batouta, fill de la ciutat. Podeu veure la imatge a la portada d’aquest post.

Seria increïble i imperdonable que acabi produint-se algun ferit greu o fins i tot un mort perquè algú ha tingut la brillant idea d’utilitzar la creu (i pintar-la de groc) per reivindicar un missatge (legítim, encara que controvertit) de contingut polític i utilitzar les platges per donar-li visibilitat.  Aleshores sí caldrà plantar una creu com a símbol del difunt.

Protestar sí, però no amb creus, i no als espais públics.

Estan passant coses insòlites a Catalunya, i aquesta n’és un exemple.

És per fer-se creus…

Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB
.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *