Plats Bruts

 

L’estiu és temps de reposicions per totes les televisions. A TVE han  recuperat “Curro Jiménez” o la magnífica “El hombre y la Tierra” del desaparegut Rodríguez de la Fuente. Emetre novament sèries ja amortitzades resulta gratis, el consum de televisió baixa considerablement a l’estiu, i hi ha espectadors que agraeixen tornar a gaudir de productes audiovisuals que ja estan instal·lats a la memòria genètica d’una gran part de la població, i potser és també una oportunitat per les generacions més joves per descobrir rareses que desconeixien. És clar que en l’era d’Internet això de vegades no té gaire sentit. Aquestes sèries es poden trobar fàcilment a la carta a les mateixes webs de les televisions que les emeten, o en altres portals (legals o il·legals) i es poden descarregar o visionar en “streaming” en el moment que decideixi l’espectador. TV3 ha decidit reemetre, per enèsima vegada, “Plats bruts”, una sèrie de culte que pots veure quan vulguis a la web de la televisió pública catalana. Tanmateix, em sembla una bona decisió. He vist vàries vegades els capítols de “Plats bruts” i mai no m’en canso. Com els contes per a nens, m’agrada sentir-los de nou i riure amb els seus gags un i mil cops, em porta bons records de la època en què es va estrenar, al 1999. No em fatiga la tendència a la sobreactuació i a l’histrionisme del Joel Joan ni el pessimisme antropològic d’en Lopes, el personatge del fracassat mileurista “avant la lettre” interpretat pel Jordi Sànchez. Soc un fan de la pseudoterrorista verbal de la que només coneixem el cognom, la Carbonell, i del vestuari impossible de l’Emma, sempre amb una actitud “naïf” davant la vida que et deixa estupefacte. Em fascina la tirania de la Mercedes al front de Radio Bofarull, la estupidesa crònica d’en Ramon, el cinisme d’en Pol, barman del cafè Maurici, homosexual i etern aspirant a actor d’èxit, juntament amb els secundaris de luxe que van apareixent de mica en mica fins a la incorporació triomfal de la gran Mercè Comes, l’àvia d’en David, que encara no ha entès per què el company de pis del seu net es diu Lupe, amb aquest aspecte tan masculí que té… Per no parlar de la adherent sintonia creada pel superb Quimi Portet, que de segur sou capaços de recordar de memòria ara mateix…

Haurien de repetir “Plats Bruts” fins a l’extenuació, fer un canal temàtic sobre aquesta gran “sitcom” “made in Catalonia”, el temps no passa mai per aquesta sèrie, irrepetible, per què ja no es fan sèries així…?

Ah!, i recordeu, els “plats bruts”, com la roba bruta, es renten a casa…

1 comentari a “Plats Bruts”

  1. Está muy bien ver las series a traves de las webs de las cadenas,pero todavía está mejor verlas por la tele. Ver Curro Jimenez en HD con tan buena calidad de imagen y sonido es estupendo.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top