Es pot escriure un article a partir de les declaracions de 4 interlocutors diferents sobre aquest esgotador procés que viu (i pateix) Catalunya?
Crec que sí, perquè en realitat tot es va repetint, sempre estem al mateix lloc, girant en una roda de fira fins a l’extenuació:
1.- “Volíem fer la independència, no la revolució. No es poden aprofitar uns vots que t’han donat per fer la independència per fer la revolució” (Artur Mas, entrevista al diari Ara).
2.- “Catalunya és un problema europeu” (Carles Puigdemont, Brussel·les, conferència a la seu del Parlament Europeu).
3.- “El referèndum al qual s’ha compromès el president molt probablement no es farà al setembre, perquè l’Estat utilitzarà tots els mitjans al seu abast per impedir-lo i, davant d’això, el Govern evitarà el xoc frontal” (agrupació de la CUP de Riudebitlles, partidaris de votar en contra dels pressupostos “neoliberals” presentats per Junt pel Sí, per coherència ideològica).
4.- “Mi mano sigue estando tendida. (…). Al final, el proceso soberanista va a quedar en nada…” (Mariano Rajoy, conferencia en el Foro ABC de Madrid).
La independència és sens dubte el procés més revolucionari que pot viure un país, sigui de manera pacífica (poc habitual) o violenta (tristament més freqüent). Fa un any es van celebrar unes eleccions, per alguns de caràcter plebiscitari, guanyades sense majoria absoluta ni vots suficients per una força anomenada “Junts pel Sí”. Si aquesta coalició guanyadora no hagués actuat com si no hagués passat res i s’hagués negat a pactar amb una força antisistema (i per tant revolucionària) com la CUP, reconeixent el fracàs de la seva proposta secessionista i buscant pactes alternatius amb altres forces no independentistes, ara no s’estarien lamentant de que alguns prefereixin posar per davant la ideologia a la creació de la República catalana.
Europa no necessita més problemes, ja en te suficients. Catalunya no pot ser un problema més per Europa, com no ho poden ser les altres regions més riques d’Alemanya, Itàlia o França. La Europa dels Estats no intervindrà en un problema intern d’un dels seus membres. Cap estat de la Unió Europea col·laborarà en donar suport a una consulta de secessió contra el criteri del govern de l’Estat afectat. No es pot ser tan ingenu per pensar el contrari.
No hi haurà referèndum, ni pactat ni unilateral, no em cansaré de repetir-ho, i per tant subscric la previsió dels cupaires de Riudebitlles: l’Estat no ho permetrà i el Govern de la Generalitat no el celebrarà més enllà de la teatralització de convocar-lo. Que vagin preparant les urnes, però per tornar a fer eleccions.
Si és cert que hi ha una mà estesa des de Madrid (en el cas que sigui cert de moment està buida de contingut), doncs a què esperen per oferir alguna cosa més que la mà i el diàleg?
Tot continua igual, res no ha canviat. Els dies passen i no es veu el final. Sembla que res no avança, ningú no és capaç de trobar un desllorigador. És la història que no s’acaba, la història sense fi.
Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat de comunicació política UAB
